D’on ve el pernil?

Us heu preguntat mai com és que un producte tant excels, que genera aquella salivera pròpia dels menjars dels déus, té noms tant diferents en català i en castellà?

Si, parlem del pernil. Una de les joies gastronòmiques amb reconeixement mundial o universal. Però, per què en diem pernil? Al laboratori d’investigació de casa Joselito, lloc d’origen dels pernils i espatlles de gla que us oferim a Cal Prat, han fet una recerca lingüística i han trobat algunes curiositats interessants.

En l’article Por qué Jamón? fan un repàs etimològic de la paraula jamón. Resulta que els espanyols utilitzen un mot d’origen francès mentre que els catalans fem servir una paraula castellana.

Van ser els romans els qui van començar a produir pernils, tot i que els primers porcs provenen del Neolític. Es va trobar un porc fossilitzat de prop de 2.000 anys a l’antiga ciutat de Tarraco. Però, i les paraules pernil i jamón? Doncs, com era d’esperar, les dues provenen del llatí: perna (cama) i camba (sofraja) respectivament. El terme camba va evolucionar a jamba i s’utilitzava, en el castellà antic, com a sinònim de pierna. Fins al segle XVI, la paraula oficial utilitzada a Espanya per anomenar la gustosa cuixa de porc curada era pernil. Amb els segles, el francès va tenir molta influència, especialment en qüetions relacionades amb la cuina. És per això que es va adoptar el mot jambon que va evolucionar a l’actual jamón. A Catalunya, però, aquest terme no va fer fortuna i hem continuat anomenant pernil al pernil.